Publicacions
El futur de la música electrònica passa per Catalunya, no només pels esdeveniments i els clubs – la programació dels quals és magnífica –, sinó sobretot per la qualitat de la seva producció musical.
Una mostra n’és aquest nou recopilatori que torna a sorprendre amb la gran diversitat de la música electrònica catalana. Un recull de 17 temes seleccionats per l’ICIC a partir d’una proposta de Javier Blánquez, crític musical especialitzat, amb la col·laboració de Ricard Robles, co-director del festival Sónar, Luis Lles, crític musical i director del Festival Periferias, Carlos Tomé Sousa, periodista del grup Económico de Portugal, i scannerFM.
Per escoltar els temes d’Electronic Music de Catalunya 2009, cliqueu als links de sota.
Joan Malé, com Josep Pla, descriu el capvespre, la serenitat de l’Empordà i la calitja estiuenca amb una llenguatge propi i senzill, en el seu cas amb la fusió de tocs acústics enmig de fines fiblades digitals.
Educat a l’escena netlabel, lluny del circuit comercial, Javier Barrero se sent còmode practicant una música modesta, tot i que ambiciosa en les formes: IDM de tall industrial, esquerpa i de melodies esquives.
Lucius Works Here és la teràpia musical que ha seguit la DJ Shakira Benavides per obrir una nova etapa a la seva vida. Ara tot brilla més i millor, enmig d’una electrònica de ritmes torts i amb una ocasional inclinació pel hip hop abstracte.
Pau Guillamet identifica els seus ritmes com a “fets a mà”, a diferència dels que es dibuixen amb ratolí sobre la pantalla d’un ordinador. Educat en el pop i el folk, la seva nova via electrònica aporta artesania i una mirada obliqua cap a la música negra.
David Jornet persegueix l’espai, una sensació d’amplitud i ingravidesa en la qual en conjunt s’adverteix passió i èpica, més que no pas serenor: pianos dramàtics, evolucions còsmiques i ritmes trencats en la millor tradició de la IDM vigoritzen el seu llenguatge.
Piano, cordes i apunts electrònics que són com el julivert dels millors plats –un detall final de distinció i guarniment. Així és com Marc Marzenit cuina el seu alter ego Suite on Clouds, una manera d’unir el seu domini del solfeig i de la informàtica.
The Requesters són una reinvindicació sense doblecs de la música de ball lúdica, vital. Agafen idees, melodies i construccions del piano house, la música disco i el funk sintètic amb una única idea al cap: que siguin un bon combustible per a la festa.
Els pares del segell Factor City fan servir un llibre d’estil inamovible: un híbrid entre techno i house d’acabats sintètics, però amb una forta càrrega emocional en les melodies i els arranjaments, sempre més a prop d’un ball delicat que del de festa major.
Per conèixer la identitat d’aquest misteriós productor cal revisar els arxius de l’escola barcelonina John Talabot, on probablement va estudiar. Segur que les assignatures de deep house i space disco les va aprovar amb un excel·lent.
Ja se’l coneix com el µ-Zig català: domina la combinació de breaks entortolligats i melodies emocionants, sempre bordejant aquella velocitat amb què comencen a venir mareigs / que comença a marejar. Virgueries digitals d’alta complexitat i amb un gran valor estètic.
bRUNA brilla en aquella branca peculiar de l’electrònica experimental que busca sublimar els records d’infància i d’adolescència, perseguint més la poètica del diari íntim que la perfecció tècnica. Vinyetes de dos minuts impregnades d’un alt valor emocional.
Talent en estat pur: Marc Dosem elabora melodies memorables apel·lant a un instint ben afinat, i sap inserir-les en els desenvolupaments techno de fort impacte ballable que l’estan catapultant a la primera divisió internacional. La nostra millor exportació.
Fra Soler –DJ resident al club Nitsa– i Aután són Ferenc, un duo que entén el techno com una força explosiva i obscura. Des del segell alemany Kompakt reten homenatge a aquest so clàssic, equidistant entre el hardcore i el minimalisme.
Mousedown és el projecte amb què Salva Coromina intenta refinar el house, la cara oposada a Mouseup, el seu àlies per executar sons contundents. Slowball és una col·lecció eficaç de cites al deep house, al minimal trance i al techno clàssic de Detroit.
Les claus d’Imtech són la melangia i la senzillesa: Quim Sabaté vol expressar emocions a flor de pell i ho aconsegueix perfeccionant uns ressons dolços i fràgils que donen forma a unes tendres cançons de bressol electròniques.
Techno hipnòtic amb el batec profund del dub: una fórmula que la facció atmosfèrica de la música de ball està perfeccionant des de fa més de quinze anys, i de la qual Dactilar és un continuador eficaç. Sons en suspensió i de reconegut efecte narcòtic.
Roger Mercader va deixar Barcelona per submergir-se a l’escena berlinesa, i allà s’ha fet seu l’híbrid entre el techno i el dub que configura a una de les escoles més elegants de l’electrònica de club, afegint-hi un timbre oriental personal i atractiu.