Publicacions
Per primera vegada, sota l'etiqueta Catalan! Music s'ha editat el recopilatori Electronic Music 2007 de Catalunya per promoure internacionalment els conjunts electrònics catalans. El disc es va distribuir entre els 4.000 professionals acreditats al 14è Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona Sónar 2007. L'edició del CD ha comptat amb la cololaboració del Sónar i de l'Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (APECAT).
Electronic Music 2007 inclou 17 temes de música electrònica de grups i discogràfiques catalanes, que representen algunes de les aportacions més interessant realitzades a aquest gènere entre juny de 2006 i juny de 2007. La selecció ha anat a cura del periodista i crític musical Javier Blánquez. Blánquez treballa a les publicacions GoMag i El Mundo i ha estat el coordinador i coautor de la llibre 'Loop: Una història de la música electrònica'. Alhora, Blánquez també és assessor de programació dels festivals Sónar i Monegros Desert Festival.
A més de distribuir-se al Sónar, el CD també es va encartar amb la revista Enderrock del mes de juny i posteriorment es durà a les principals fires i festivals de música europeus.
El CD d’electrònica forma part d’una sèrie de quatre CDs destinats a promocionar internacionalment la música catalana. La resta de CDs són: Jazz de Catalunya 2007, Pop Rock de Catalunya 2007 i World Music de Catalunya 2007.
Al Sónar també es va distribuir un desplegable, Electronic Music de Catalunya, que inclou un llistat dels segells catalans que editen electrònica i dels festivals i sales que mantenen una programació regular d'aquest gènere musical. Aquest desplegable vol potenciar la difusió dels circuits musicals de l'electrònica al nostre país i de les empreses que s'hi dediquen.
Per escoltar els temes d’Electronic Music de Catalunya 2007, cliqueu als links de sota.
Amb el recent treball del japonès Ryuichi Sakamoto en el punt de mira, Older articula al seu primer àlbum un discurs que parteix de l’impressio-nisme pianístic per explorar, mitjançant la tecnologia digital, textures ambientals d’enorme poder evocador.
Va enregistrar el seu primer àlbum amb el segell anglès Expanding, però per al segon Monoceros ha tornat al seu Empordà natal. No hi ha canvis. Tot i això, la seva electrònica de tints nocturns continua citant els moments més emotius dels Autechre d’Amber.
Aprofitant un SónarSound celebrat a Seül, Jaumëtic va obsequiar el públic coreà amb un dels seus concerts audiovisuals sota la seva disfre-ssa Phil Link: ambient dens que, en aquest tema, sampleja el repertori de Triana, la banda andalusa de rock progressiu.
Burbuja és el nou àlies de Merche Blasco, antiga cantant del grup punk Las Perras del Infierno i ara heterodoxa indagadora dels racons més subtils del pop electrònic. Amb producció de Cristian Vogel, Burbuja pro-posa un interessant joc de textures i veus etèries.
Recentment instal·lat a Barcelona, des d’aquest mateix moment Brunetto aporta a l’ecosistema electrònic català una dosi necessària de down-tempo: ritmes mandrosos heretats del trip hop decorats amb cura amb sons abstractes i melodies deformades.
Tranquil·litat i matisos: Fibla domina a la perfecció el llenguatge de l’electrònica de sofà i el seu nou disc torna a impartir una lliçó de com posar d’acord l’embolcall surrealista amb ritmes de pas relaxat. Electronic listening music en estat virginal.
Amb el hip hop abstracte com a punt de partida, DJ Bunkerlab –també conegut com a Ferro-Concrete– explora les àrees fredes de l’electrònica de ritmes narcòtics. Glacial (a means) és la seva tarja de presentació, arrodonida per la col·laboració vocal del poeta de Nova York Daniel Givens.
El projecte Metronique és un dels actius principals de l’escena IDM de tall purista. Partint dels ritmes intricats de l’electro, al seu segell Lovethe-chaos alliberen la seva cara més melòdica, i també la més agressiva, l’orientació estètica final de Convex, el seu àlbum de debut.
Minimal techno avant la lettre: amb les velles referències de segells com Accelerate o Sähkö en la distància, Gaya acudeix a un llenguatge que sobretot busca la simplicitat. Ritmes esquelètics i freqüències tallants per a pistes de ball molt serioses.
La doble passió de Pablo Bolívar pel techno de Detroit –viatger i misteriós– i el so techno-dub alemany –profund i ressonant– s’ha materia-litzat en discos i EP per a Regular, però cap no resumeix el seu estil d’una manera tan rotunda com aquest, el seu debut per a Dpress Industries.
L’escena vallesana articulada als voltants de Terrassa i Sabadell –segells com Pulsewith o Regular– té en l’Alecs Marta un dels seus principals valors, gràcies sobretot al seu domini d’aquell so electrohouse amb tocs progressius que arrasa a Europa.
Un debut prometedor el d’aquest nou productor amb base a Gràcia i una estupenda targeta de presentació per al segell (i botiga física) Galaktika Records: tech-house virtuós que estén ponts simultanis amb el so microscòpic de Colònia i l’escola prog anglesa.
El seu olfacte per trobar melodies efectives fa de D.A.R.Y.L. un dels productors barcelonins més ben enfocats cap al nou house digital amb tocs trance a la manera del segell Border Community. La seva atapeïda agenda de llançaments i remixos hauria de confirmar el seu creixement imparable.
Tot i no haver publicat encara un sol tema, Marc Marzenit ja arrossegava fans allà on toqués, primer a la seva Mollerussa natal i després per tota Espanya –proper objectiu: Europa. L’eufòrica i cyberdèlica Trozitos de Navidad és la seva principal targeta de presentació.
L’electrònica és el primer gènere popular que ha començat a abolir el format físic per a la distribució de la música. En paral·lel a la indústria del CD i el vinil existeixen els netlabels, segells no físics amb base a internet que publiquen música d’una qualitat que no es pot passar per alt. El synth-pop amb tocs techno de Sr. Click –l’orgull de Mollet– n’és una bona prova.
Va ser l’himne oficial de l’edició 2006 Monegros Desert Festival, la principal rave a l’aire lliure d’Espanya. Una descàrrega d’electro brut i rugós amb elements de hard house que ha col•locat Cornellà dins el mapa mundial gràcies a la seva energia bruta sense domesticar.
El subcorrent industrial del techno té representació a Barcelona gràcies a Hierro, un projecte fred, sense compassió, que pren la seva influència de l’EBM dels vuitanta i del techno fosc i clínic de la ciutat de Birmingham dels anys noranta. Ràbia, dolor i bilis.