Publicacions

Han estat la revelació mediàtica de la temporada. El seu pop surrealista captiva per la senzillesa i les sonoritats particulars del ukelele. Han publicat un primer disc i ja estan en boca de tots. Han aconseguit fer coincidir la crítica i el públic al seu favor.

Joves veterans de l’escena pop catalana, ja fa anys que han traspassat la frontera del mercat català. Descarats, imaginatius i autors de grans himnes, la seva col·lecció de discos publicats obliga a tractar-los amb tot el respecte que mereixen.

Una de les veus més veteranes de Catalunya i un dels musics amb més reinvencions a les seves espatlles. La darrera d’aquestes posades a punt l’ha fet amb Joan Miquel Oliver, gran inspirador dels mallorquins Antònia Font.

Premi Nacional de Cultura 2008 per a la banda mallorquina que ha revolucionat l’escena musical catalana. Joan Miquel Oliver, compositor i guitarrista dels Antònia Font, és un dels talents més extraordinaris del nostre país. En el seu darrer Coser i cantar embolcallen els seus èxits amb una orquestra simfònica.

Pablo Díaz-Reixa és un dels músics més actius de la ciutat de Barcelona. Participa amb Coconot i Albaialeix entre d’altres, però el seu primer disc com a El Guincho ja té repercussió internacional i les seves sessions de ball en els principals clubs de Barcelona són mítiques.

Joan Colomo, fundador del grup Zeidun, va engegar aquest projecte paral·lel amb què ha aconseguit un cert ressò mediàtic. Trio energètic amb cançons vitalistes i un amor confessat per les guitarres elèctriques.

Un cop enterrat el seu popular personatge de El Chaval de la Peca, Marc Parrot torna a les seves cançons d’aire cabareter alternades amb la seva tasca de responsable dels estudis Producciones Silvestres. Interferència és el darrer títol d’aquest artesà de les cançons delicades.

David Carabén, el cantant de Mishima, és una de les veus més personals del panorama musical català. Aquest grup de Barcelona canta les seves cançons en català i s’està convertint en referència inevitable del nou pop independent de Catalunya. El seu darrer disc s’anomena Set tota la vida.

José Juan González s’atrinxera sota el nom d’Espaldama-ceta per escriure i interpretar algunes de les cançons més colpidores i punyents de la nostra escena de cançó d’autor. El dramatisme es dóna la mà amb el sentit de l’humor en uns directes únics.

Aquest jove cantautor de Solsona és el relleu més natural dels grans mestres com ara Raimon, Lluís Llach, Sisa o Pau Riba. Explorador de les arrels de la música catalana, Mas posseeix una de les veus més magnífiques de tot el panorama musical català.

Per fortuna les veus femenines catalanes estan a l’apogeu. Clara Andrés arriba del País Valencià i ens proposa una col·lecció de cançons dolces pensades per a les distàncies curtes. Cantautora de nova generació, el seu primer disc Dies i dies és una de les descobertes més interessants de la temporada.

Banda de Vilanova i la Geltrú antigament anomenada The Light Brigade. Han canviat l’anglès pel català com a llengua per a les seves cançons i el canvi ens permet gaudir encara més d’uns textos treballats amb detall. Pop de molta qualitat de marcada influència britànica.

La gran sorpresa del panorama independent català. Banda d’enorme talent que ha aconseguit despuntar en un panorama roquer on topem masses vegades amb un excés de mimetisme. Cuchillo són diferents i no deixen indiferent.

Projecte paral·lel de Ramon Rodríguez, el responsable de la petita discogràfica catalana Cydonia i cantant i guitarrista del grup de rock independent Madee. The New Raemon han publicat un disc anomenat A propósito de Garfunkel, una veritable apologia de les relacions humanes més universals.

Jove banda de Manresa liderada per Albert Palomar, un músic experimentat i molt actiu de l’escena alternativa catalana. En el seu darrer disc Telescopi fan un gir de 180 graus a la seva carrera, deixant de banda les influències reggae i entrant de ple en el so més pesant de les guitarres elèctriques.

Luciana Carlevaro és filla de músic exiliat i una de les cantants que no necessita justificar-se davant el mestissatge. Nubla, que és com la coneixem artísticament, neda en el pop més elegant de la ciutat de Barcelona.

Manos de Topo és una de les bandes més peculiars de tota l’escena musical catalana. Miguel Ángel Blanca, el seu cantant, no canta; plora. Lletres tremendistes interpretades amb molt sentiment i un sentit de l’humor àcid com una llimona. No us perdeu cap dels vídeos del disc Ortopedias bonitas.

Multitudinària banda de la localitat d’El Bruc que entén la música de manera cooperativa. A Anímic tots fan de tot i, en conseqüència, la varietat està servida. Amants del minimalisme i les melodies a cau d’orella. Combinen l’anglès i el català.

Alba Blasi al piano i veu i Aleix Clavera a la guitarra i veu, són els artífexs d’aquest projecte que renova el folk des d’una perspectiva molt particular. Apadrinats per El Guincho, són un dels duets amb més personalitat de l’escena catalana actual.

Raül Fernández és posseïdor d’un talent musical fora de tota norma. Les seves múltiples facetes com a intèrpret, instrumentista, compositor, arranjador i escriptor són impossibles de resumir en tres línies. Refree és el seu projecte més personal.

Guille Milkyway és un dels talents catalans de la música de ball. Entre els seus èxits hi ha música per a la televisió i una frustrada participació en el festival d’Eurovisió. El seu directe impactant foragita qualsevol mena de sospita sobre la qualitat de La Casa Azul.