CD Recopilatori Pop Rock de Catalunya 2006
CD Recopilatori Pop Rock de Catalunya 2006

A Catalunya, com a qualsevol altre racó d'Europa, els músics també han crescut sota l'innegable magnetisme del pop-rock anglosaxó. En els darrers anys, però, s'han anat desempallegant d'aquesta influència per desenvolupar un caràcter més propi i distintiu.

La música feta a Catalunya viu un moment esplèndid. Comença a sovintejar aquella mena d'artista que no podria haver nascut a cap altra part del món, que creu cegament en la seva visió i la defensa amb una determinació que enforteix la seva proposta i la converteix en única. La prova més evident d'aquesta bona salut de la música catalana és aquesta selecció, signada per Nando Cruz crític de música a El Periódico. La intenció ha estat reflectir el tacte inconfusible del pop-rock fet a casa nostra, la riquesa de gustos i aromes que proporciona el mestissatge ben digerit i l'orgullosa abundància de personatges únics.

El CD de Pop Rock forma part d'una sèrie de tres CDs destinats a promocionar internacionalment la música catalana. La resta de CDs són: Jazz de Catalunya 2006 i World Music de Catalunya 2006

Si voleu escoltar els temes seleccionats en aquest CD, cliqueu als links de sota.

Batiscafo Katiuskas
01
Antònia Font: “Batiscafo Katiuskas" (3.47)
CD: “Batiscafo Katiuskas”
Autor: Joan Miquel Oliver

El millor grup de la història del pop cantat en català és mallorquí. I aquesta només és una de les moltes paradoxes d'un quintet que conjuga amb extraordinària personalitat un talent melòdic clàssic, un univers poètic fascinant i una imaginació il·limitada. Populars i universals.

La manera més salvatge
02
Enric Casasses & Pascal Comelade: “Allò" (1.59)
CD: “La manera més salvatge”
Autor: Enric Casasses

L'encara poc reivindicat poeta i recitador Enric Casasses i el miniaturista del pop Pascal Comelade juguen amb versos i melodies (pròpies i alienes) per compondre el seu primer disc a mitges. En el seu cas, l'apropiació d'idees no és un delicte sinó un inspirador punt de partida.

Mística domèstica
03
Roger Mas: “Si tu m'ho dius" (3.02)
CD: “Mística domèstica”
Autor: Roger Mas

El de Solsona ja era un dels valors més ferms de la cançó catalana del nou segle, però en aquest disc ha volgut anar una mica més enllà, acostant-se com mai a registres pop sense oblidar, però, les seves arrels. Atenció a l'esfereïdora aparició de la tenora.

Barcelona Intimísimo Café
04
Burruezo & Bohemia Camerata: “El vendaval" (4.50)
CD: “Barcelona Intimísimo Café”
Autor: Pedro A. Burruezo

Pedro Burruezo va fundar el grup Claustrofobia als anys 80. Ara reprèn el seu gran pla: formular un concepte de cançó mediterrània allunyada dels tòpics mestissos. El barceloní defensa una barreja il·lustrada i serena, a mig camí entre el bar de la cantonada i la universitat.

Techarí
05
Ojos de Brujo: “Silencio" (4.11)
CD: “Techarí”
Autor: Marina "La Canillas"

Tot un fenomen de l'escena barcelonina, amb una sòlida arrel flamenca que els ha permès incorporar qualsevol estil sense perdre mai la seva identitat. A més de convertir-se en un referent del so mestís, també és, possiblement, el grup català amb més renom internacional.

De Benidorm a Benicàssim
06
Abdess Oukhi: “Almodóvar y Amenábar" (4.41)
CD: “De Benidorm a Benicàssim”
Autor: Luis Troquel

Un manobre marroquí canta aquesta composició del periodista Luis Troquel. És part d'un disc insòlit que retrata l'escena indie prenent com a metafòrica referència el trànsit entre el llegendari Festival de la Canción de Benidorm dels anys 60 i l'ara famós Festival Internacional de Benicàssim.

Feria
07
Feria: “No comment (S. Gainsbourg)" (3.00)
CD: “Feria”
Autor: Serge Gainsbourg

Tímides, però verinoses, aquestes tres barcelonines escupen el seu odi i addicció per la superficialitat postmoderna. Les seves cançons, construïdes pel Genís Segarra (d'Astrud), parlen de desigs sexuals i altres impossibles. Per això també canten al Serge Gainsbourg.

Abscience
08
Sesam-o: “Invisible shadows" (4.32)
CD: “Abscience”
Autor: Ferran Vilanova, Jordi Moncho

Aquest col·lectiu d'electrònica psicodèlica sempre vol anar més enllà de la música. Al primer disc afegien un DVD ple de curtmetratges suggerents. En aquest segon han escrit una petita novel·la que explica la història d'un científic que estudia la manera de fer-se invisible.

Esgarrapada
09
Mazoni: “Perduts en la boira (però agafats de la mà)" (4.07)
CD: “Esgarrapada”
Autor: Jaume Pla

Un dels molts exemples (Sanjosex, Guillamino…) d'artista educat sota la influència anglosaxona que lluita per trobar un caràcter propi i fer del pop un idioma personal mirant-se en el seu entorn més proper, igual que ho van fer als anys 70 mestres com Pau Riba.

Safari
10
Gallygows: “The Users" (3.20)
CD: “Safari”
Autor: Gallygows

Especialistes en l'excels art de les harmonies vocals, aquest veterà quintet s'ha mantingut més d'una dècada en un discret segon pla dins l'escena independent barcelonina. La seva devoció pel pop clàssic californià ha evolucionat ara cap atmosferes més denses i psicodèliques.

Mentider
11
Marc Parrot: “No m'estiris del fil" (3.25)
CD: “Mentider”
Autor: Marc Parrot

És el primer cop que enregistra en català, però als anteriors discs en castellà ja havia donat signes d'una personalitat ben singular. A mig camí entre la cançó d'autor i el pop-rock, segueix creixent amb cançons d'una electricitat rugosa i una poesia íntima poc convencional.

The Lame Fiancée
12
Àlex Torío: “Slippery fish" (3.28)
CD: “The Lame Fiancée”
Autor: Àlex Torío

Aquest cantautor barceloní fortament influenciat pels grans noms del rock estranger és cada vegada més digne dels elogis del seu admirat Tom Waits, i el seu repertori també és cada cop més sòlid i suggerent. Aquest tercer disc és, de llarg, el millor que ha fet mai.

L'univers
13
12Twelve: “La habitación de Albert" (3.47)
CD: “L'univers”
Autor: 12Twelve

Enregistren amb Steve Albini i els prenen per un grup de Chicago, però aquests quatre són, simplement, un grup català de rock instrumental, a mig camí entre el post-rock i el jazz, que no deixa de créixer i sorprendre a cada disc i projecte que emprèn.

(Next:Matêria)
14
(Lo:Muêso): “L'smolarêk firmamento" (2.43)
CD: “(Next:Matêria)”
Autor: (Lo:Muêso)

Catalunya ha estat sempre un bressol de grups de post-hardcore, però no tots han buscat una perspectiva autòctona al llenguatge de les guitarres en tensió, les veus estridents i els ritmes mutants. Els de Premià de Mar s'hi han arriscat i n'estan traient resultats molt interessants.

Haranna Hanne
15
Les Aus: “El Matagalls" (3.38)
CD: “Haranna Hanne”
Autor: ---

Abans es deien The Cheese. Només són un bateria i un guitarrista, però sonen com un exèrcit d'elefants destrossant una botiga d'amplificadors elèctrics. Han actuat diverses vegades als Estats Units i fins i tot aquest disc serà editat per un segell independent nord-americà.

Veracruz
16
Veracruz: “Van tension" (2.39)
CD: “Veracruz”
Autor: Veracruz

Representants del vessant més estrident del nou underground barceloní, el seu primer disc és una reinterpretació frenètica, destarotada i intuïtiva del caos i el soroll del punk d'avantguarda de principis dels anys 80. En viu són o molt pitjors o molt millors, però mai iguals.

Mermelada de tomate
17
Sibyl Vane: “Bananas" (1.29)
CD: “Mermelada de tomate”
Autor: Sibyl Vane

Aquest trio ha donat una enèrgica ventada d'aire fresc a l'escena indie. En la millor tradició del rock feminista, les seves cançons de transparència pop i mala llet punk exposen amb paraules precises i punyents els anhels més íntims de tres noies de vint-i-pocs anys.

La Colazione Vol. 1
18
J. Irizar toca la batería: “Kambio" (4.28)
CD: “La Colazione Vol. 1”
Autor: J. Irizar

Jordi Irízar no toca la bateria, però és un personatge clau d'una nova escena independent barcelonina recollida en aquest recopilatori. Fa cançons entre (i per als) amics que s'inspiren en la filosofia casolana i minimal del segell K Records, l'escena antifolk i el pop basc més naïf.

Victoria Principal
19
Beef: “La transición" (2.22)
CD: “Victoria Principal”
Autor: Beef

Van ser pioners de l'indie-rock als anys 90 i han enregistrat una desena de discos entre el rock experimental i el pop més esquiu. La majoria de grups de la seva època ja ho han deixat, però ells encara són un insubornable i descregut exemple de vocació i talent.

Lo Pardal Roquer
20
Lo Pardal Roquer: “El cant dels pardals" (3.17)
CD: “Lo Pardal Roquer”
Autor: Pau Casals

Aquest lleidatà practica una mena de rockabilly nostrat on s'hi barregen les vivències d'un poble d'interior, l'educació tradicional religiosa, l'argot de pagès i l'atractiu 'exòtic' del rock'n'roll primitiu. Aquesta versió surf de la composició de Pau Casals n'és un il·luminat exemple.